14
Udayen arezzun ad nɣen Yasuɛ
Awarni i tnayen n wussan tuɣa teǧa Tɣarṣt n Useɛdu n Řɛid n Weɣrum břa Antun, u tuɣa imeqqranen n ikehhanen d imseřmaden n idlisen arezzun ict n tewwart maḥend ad t ṭṭfen s teḥraymect uca ad t nɣen. Maca nitni nnan: “War ittiři di Řɛid, ḥima war ittiři uɣewwuɣ di řgens.”
 
Adhan n Yasuɛ di Bayt-Ɛanya
Řami tuɣa iqqim ɣar ṭṭabřa di Bayt-Ɛanya di taddart n Cimɛun, wenni di iǧa řbarṣ, tusa-dd ict n temɣart, aqa-t ɣares ijj n uɣarraf n alabaster dayes zzect i wedhan zi řeɛṭur n ṣṣenbel teṣbeḥ, tiɣřa. Tarzem taziyyat nni, tfarreɣ i-tt x uzeǧif n Yasuɛ. Tuɣa din ca n imeḥḍaren, xeyyqen aṭṭas deg ixef nsen x man aya, nnan: “Mayemmi aḍeyyeɛ n zzect-a i wedhan? Minzi iři ad tᵉttwammenz zzect-a s ktar zi teřt-mya dinar uca xenni ad immewc i imezřaḍ.” Uca xeyyqen xas aṭṭas. Maca Yasuɛ inna: “Jjem tt! Mayemmi xas tᵉttɛeddam? Aqa tegga dayi ijj n cɣeř icna. Minzi imezřaḍ aqa aten řebda akidwem, tzemmarem ad kisen teggem řxar meřmi ma texsem, maca Necc war kidwem ttɣimiɣ řebda. Nettat tegga min umi tzemmar. Aqa tizzar temseḥ arrimet inu s řeɛṭur i wenḍeř. S tidett, Necc ad awem iniɣ: Mani ma i ɣa ittwabarreḥ s Řexbar-a Aṣebḥan zzayi di marra ddunect, ad xebbaren ɛawed x min tegga, d řidaret i nettat.”
 
Yahuda izzenz ixef nnes maḥend ad isellem Yasuɛ
10 Xenni iruḥ Yahuda Isxariyuṭi, ijjen zi tenɛac, ɣar imeqqranen n ikehhanen ḥima ad asen isellem Yasuɛ. 11 Umi sřin man aya, farḥen uca waɛden ad as wcen tmenyat n nnuqart. U netta tuɣa yarezzu ict n tewwart, ḥima ad asen t isellem.
 
Asewjed n Amensi n Useɛdu
12 Deg wass amezwar n Weɣrum břa Antun, umi ttnuman Wudayen ad ɣarṣen i Tɣarṣt n Useɛdu, nnan as imeḥḍaren nnes: “Mani texsed ad nraḥ ḥima ad nessewjed maḥend ad tecced amensi n Useɛdu?” 13 Issekk tnayen zeg imeḥḍaren nnes, inna asen: “Ruḥem ɣar tendint, u xzar, ad temsagarem ak-d ijj n weryaz, yarbu ict n teqbuct n waman. Ḍfarem t! 14 U mani ɣa yadef, inim i bab n taddart: ‘Amseřmad nneɣ iqqar: Mani teǧa tɣurfet ḥima ad cceɣ amensi n Useɛdu ak-d imeḥḍaren inu?’ 15 Xenni netta ad awem immeř ijj n arwa imɣar sennej, issu, iɛdeř. Dinni i d aneɣ ɣa tesswejdem.” 16 Ffɣen imeḥḍaren, usin-dd ɣar tendint uca ufin marra am mammec tuɣa d asen inna, xenni sswejden i umensi n Useɛdu.
 
17 Ɣar uɛecci yusa-dd ak-d tenɛac n rrusul nnes. 18 Řami tuɣa qqimen ɣar ṭṭabřa, ttᵉtten, inna Yasuɛ: “S tidett, Necc ad awem iniɣ, aqa ijjen zzaywem wenni kidi ittᵉtten, ad ayi iɣdar!” 19 Bdan ttecḍinen, nnan as ijjen awarni wenneɣni: “Ma d necc?” 20 Inna asen: “Aqa-t d ijjen zi tenɛac i issisnen akidi aɣrum di ṭṭebṣi. 21 Aqa Mmis n bnadem ad iraḥ mammec d as tura. Maca uct x weryaz nni zi ɣa ittwaɣdar Mmis n bnadem. Iḥřa as i weryaz nni mři war dd-ixřiq.”
 
Amensi n Siditneɣ
22 Řami tuɣa ttᵉtten, iksi Yasuɛ aɣrum, ibarek i-t, yarẓa i-t uca iwca asen t, inna: “Ksim, ccem, aqa ta d Arrimet inu.” 23 Xenni iksi řkas, iqada, ibarek, uca iwca asen t, u marra idsen swin zzayes. 24 Inna asen: “Aqa ina d Idammen inu n Řɛahd n Jdid i ɣa ittwassizřen i waṭṭas n iwdan. 25 S tidett, Necc ad awem iniɣ, Necc war sesseɣ ɛemmarṣ ɛad zi řɣiǧet n tzayart ař ass i di i tt ɣa sweɣ jdid di Tgeldit n AREBBI.” 26 Awarni řami ɣennjen nitni iẓři n ttesbiḥ, ffɣen ɣar wedrar n Zzitun.
 
Yasuɛ izwar issiweř x wenkar n Buṭrus
27 Inna asen Yasuɛ: “Aqa marra kenniw ad dayi tenderfem di ǧiřet-a, minzi tura:
 
‘Aqa ad wteɣ Ameksaw
uca ad ttwazuzzaren iḥuřiyyen.’
 
28 Maca awarni řami ttwassnekkareɣ, ad awem izwareɣ ɣar Ljalil.”
29 Inna as Buṭrus: “Waxxa ad dayek nderfen marra, necc war dayek ttnedrifeɣ ca.” 30 Inna as Yasuɛ: “S tidett, Necc ad ac iniɣ, aqa ass-a di ǧiřet-a, qbeř i ɣa issquqeɛ uyaẓiḍ tnayen n twařawin, ad ayi tenkared třata n twařawin.” 31 Maca netta tuɣa iqqar s tmijja ijehden ɛad aṭṭas: “Mařa ittxeṣṣa ad mmteɣ akidek, war Cek nekkareɣ, a Sidi inu!” Uca am netta, ammu i nnan uřa d nitni marra.
 
Taẓaǧit n Yasuɛ di Xitsimaniy
32 Usin-dd ɣar wemcan umi qqaren ‘Xitsimaniy’. Inna i imeḥḍaren nnes: “Qqimem da, ařami ẓuǧeɣ Necc” 33 Xenni iksi akides Buṭrus d Yaɛqub d Yuḥanna uca ibda ittnexřaɛ, iggʷed aṭṭas. 34 Inna asen: “Aqa řeɛmar inu icḍen ař řmewt. Qqimem da, teḥḍam!” 35 Yuyur cwayt ɣar zzat uca iwḍa ɣar temmurt, iẓẓuǧ ḥima, mařa iɛeddeř, ad xas teɛdu tsaɛɛet nni. 36 Inna: “Baba, Baba inu, kuřci tzemmared xas! Ksi xafi řkas-a, maca war ittiři min xseɣ Necc, maca min texsed Cek.”
37 Uca idweř-dd, yufa i-ten ṭṭṣen. Inna as i Buṭrus: “A Cimɛun, ma aqa cek tᵉtteṭṭṣed? Ma war tzemmared ad teḥḍid uřa d ict n tsaɛɛet? 38 Ḥḍam, ẓaǧem, ḥima war tᵉttidfem deg ujarreb. Arruḥ aqa iwjed, maca ddat aqa teḍɛef.” 39 Uca yuyur ɛawed, iẓẓuǧ, iɛawed i wawařen nni d ijjen.
40 Idweř-dd ɛawed, yusa-dd ɣarsen twařa nneɣni yufa i-ten ṭṭṣen, maɣar tuɣa tiṭṭawin nsen deqřent u nitni war ssinen mammec xas dd ɣa yarren. 41 Uca idweř-dd Netta ɣarsen twařa wiss třata, inna asen: “Ṭṭṣem řexxu, tareyyḥem! Aqa yudes-dd uneggar, tiweḍ-dd tsaɛɛet. Xzarem, Mmis n bnadem ad immewc deg ifassen n imednab. 42 Kkarem, ad nraḥ. Xzarem, aqa da wenni d ayi ɣa isellmen, aqa yudes-dd.”
 
Aḥebbes n Yasuɛ
43 Am tuɣa ɛad issawař, yusa-dd Yahuda, ijjen zi tenɛac. Tuɣa akides iryazen aṭṭas s řesyuf d iɛumad. Usin-dd nitni zeg imeqqranen n ikehhanen d imseřmaden n idlisen d imɣaren n řgens. 44 Uca wenni t i ɣa iɣdaren tuɣa ittegg asen ict n řeɛřamet, iqqar: “Wenni i ɣa ssudmeɣ d wenni Netta. Ṭṭfem t uca awyem t-i-dd.” 45 Deɣya yuyur ɣares, inna: “A Amseřmad inu, a Amseřmad inu!”, uca issudem i-t. 46 Ssarsen xas ifassen uca ṭṭfen t. 47 Ijjen zeg inni din ibedden ijbed ssif nnes, iwta amsexxar n arrays n ikehhanen, iqess as amezzuɣ. 48 Yarra-dd Yasuɛ, inna asen: “Ma axmi x yijj n uqṭaṭɛiy i teffɣem xafi s řesyuf d iɛumad, ḥima ad ayi tᵉṭṭfem? 49 Kuř ass tuɣa ayi akidwem di Zzawect Tameqqrant sseřmadeɣ, war d ayi tᵉṭṭifem. Maca man aya imsar, ḥima ad ttwakemmřent Tira Iqeddsen.” 50 Xenni jjin t imeḥḍaren nnes uca arewřen. 51 Iḍfar i-t ijj n uɛezri, tuɣa yarḍ ict n tecḍaḍt n řeqṭen waha x tqeddit nnes, uca ṭṭfen t-i-dd. 52 Maca netta ijja tacḍaḍt uca yarweř zzaysen d aɛaryan.
 
Yasuɛ zzat i Jmaɛet Tameqqrant n Wudayen
53 Iwyen Yasuɛ ɣar Qayafa, arrays n ikehhanen, uca munen-dd ɣares marra imeqqranen n ikehhanen d imɣaren n řgens d imseřmaden n idlisen. 54 Tuɣa Cimɛun iḍfar i-t-i-dd zi řaggʷaj, ɣar daxeř n řemraḥ n arrays n ikehhanen, uca tuɣa iqqim jar iɛessasen, ittweqqaḥ ixef nnes ɣar tmessi. 55 Tuɣa imeqqranen n ikehhanen d marra Jmaɛet Tameqqrant arezzun cchadet ḍidd i Yasuɛ ḥima ad t nɣen, maca war tt ufin,    56 minzi aṭṭas tuɣa xas cehhden s ẓur, maca cchadat nsen war ttmeřqint.
57 Xenni kkaren ca uca cehden xas s ẓur, nnan: 58 “Neccin nesřa as umi inna: ‘Ad hedmeɣ Zzawect Tameqqrant i ittwaggen s ifassen uca di třata n wussan ad bniɣ icten nneɣnit i war ittwaggen s ifassen.’ ” 59 Maca uřa ammu war ttmeřqint ca cchadat nsen.
60 Xenni ikkar arrays n ikehhanen di řwesṭ nsen uca isseqsa Yasuɛ, inna as: “Ma war dd-tarrid s ca? Min xak cehhden yina?” 61 Maca Netta isqar, war dd-yarri s ca. Isseqsa t arrays n ikehhanen ɛawed, inna as: “Ma Cek d Lmasiḥ, Mmis n Lmubarek?” 62 Inna as Yasuɛ: “Aqa d NECC! U kenniw ad tẓarem Mmis n bnadem ittɣima x ufusi n jjehd, ad dd-yas s iseynuten n ujenna.” 63 Icarreg arrays n ikehhanen tcamir nnes, inna: “Mayemmi neḥdaj ɛad řechud! 64 Aqa tesřim aceqqef nni! Min dd awem iḍharen?” Uca marra ḥekmen xas belli isdaheǧ řmewt. 65 Ca zzaysen bdan ssusufen xas, ttřeḥḥafen i uɣembub nnes, ccaten t s řpuniyyat, qqaren as: “Nabb!” Uca wtin t iɛessasen x uqabsi nnes.
 
Ankar n Buṭrus
66 Řami tuɣa Cimɛun di řemraḥ swadday, tusa-dd din icten zi tiyya n arrays n ikehhanen. 67 Umi t teẓra ittweqqaḥ, texzar dayes, tenna: “Aqa tuɣa cek ak-d Yasuɛ Nnaṣiri.” 68 Maca netta inkar, inna: “War t ssineɣ, war fhimeɣ min teqqared.” Iffeɣ barra ɣar tesqift n tewwart, uca řexdenni issquqeɛ uyaẓiḍ. 69 Umi t teẓra tayya ijj n umur nneɣni, tebda teqqar i yinni din ibedden: “Aqa wa d ijjen zzaysen!” 70 Maca netta inkar i umur nneɣni. Cwayt xenni nnan inni tuɣa din ibedden i Buṭrus: “S tidett, cek zzaysen nican, minzi cek ɛawed d Ajalili. Řḥarḍ nnec am wenni nsen.” 71 Ibda ineɛɛeř ixef nnes, ittjjaǧa: “War ssineɣ Bnadem-a mixef tessawařem.” 72 Řexdenni issquqeɛ uyaẓiḍ wiss martayen. Ifekkar Cimɛun deg wawař i inna Yasuɛ: “Qbeř i ɣa issquqeɛ uyaẓiḍ wiss martayen, ad ayi tenkared třata n twařawin.” Xenni ibda ittru aṭṭas.
 
 
14:1 [Mt. 26:1-5; Lk. 22:1-2; Yḥ. 11:45-53] — Mt. 26:2; Lk. 22:1; Yḥ. 11:55; 13:1. 14:3 [Mt. 26:6-13; Yḥ. 12:1-8] 14:7 Aɛwd. 15:11. 14:10 [Mt. 26:14-16; Lk. 22:3-6] — Mt. 26:14; Lk. 22:4. 14:12 [Mt. 26:17-25; Lk. 22:7-14; 21-23; Yḥ. 13:21-30] — Uf. 12:17; Mt. 26:17; Lk. 22:7. 14:17 Mt. 26:20; Lk. 22:14. 14:18 Izhd. 41:10; Řex. 1:17. 14:22 [Mt. 26:26-30; Lk. 22:15-20; 1 Kur. 11:23-25] — Irm. 16:7 14:24 Irm. 31:31; Mt. 26:28, Mk. 14:24, Lk. 22:20, 1 Kur. 11:25, 2 Kur. 3:6, Ɛbr. 8:6, 8, 13; 9:15; 12:24 14:27 [Mt. 26:31-35; Lk. 22:31-34; Yḥ. 13:36-38] — Zak. 13:7; Mt. 26:31; Yḥ. 16:32. 14:28 Mt. 26:32; 28:10; Mk. 16:7. 14:30 Mt. 26:34; Lk. 22:34; Yḥ. 13:38. 14:31 Yḥ. 13:37. 14:32 [Mt. 26:36-46; Lk. 22:39-46] — Mt. 26:36; Lk. 22:39; Yḥ. 18:1. 14:34 Yḥ. 12:27. 14:35 Mt. 26:39; Lk. 22:42 14:36 Yḥ. 6:38. 14:37 Mt. 26:40; Lk. 22:45. 14:38 Gal. 5:17. 14:43 [Mt. 26:47-56; Lk. 22:47-53; Yḥ. 18:3-12] — Mt. 26:47; Lk. 22:47; Yḥ. 18:3. 14:45 2 Ṣm. 20:9. 14:49 Izhd. 22:7; 69:10; Lk. 24:25. 14:50 Ayub 19:13; Izhd. 88:9. 14:53 [Mt. 26:57-68; Lk. 22:54-55; 63-71; Yḥ. 18:13-14; 19-24] — Mt. 26:57; Lk. 22:54; Yḥ. 18:13, 24. 14:55 ’Jmaɛet Tameqqrant - niɣ: ‘Jmaɛet n řḥukkam imeqqranen n Wudayen’. 14:55 Mt. 26:59; Řex. 6:13. 14:58 Mk. 15:29; Yḥ. 2:19. 14:60 Mt. 26:62. 14:61 Ica. 53:7; Řex. 8:32. 14:62 Dan. 7:13; Izhd. 110:1; Mt. 16:27; 24:30; 25:31; Lk. 21:27; Řex. 1:11; 1 Ts. 4:16; 2 Ts. 1:10; Asa. 1:7. 14:65 Ayub 16:10; Ica. 50:6; Yḥ. 19:3. 14:66 [Mt. 26:69-75; Lk. 22:56-62; Yḥ. 18:15-18; 25-27] — Mt. 26:58, 69; Lk. 22:55; Yḥ. 18:16, 17. 14:69 Mt. 26:71; Lk. 22:58; Yḥ. 18:25. 14:72 Mt. 26:34, 75; Lk. 22:61; Yḥ. 13:38; 18:27.