44
Asfarreɣ n Arruḥ n SIDI - Kurac d ameksaw
“Řexxu maca, seř, a amsexxar inu Yaɛqub, Israil nni farzeɣ! Ammu i iqqar SIDI, Wenni cek iggin, Wenni cek iggin zeg uɛeddis n yemmac, Wenni d ac iwcin afus: ‘War tteggʷed ca, a Yaɛqub, amsexxar inu, Yacurun nni farzeɣ! Maɣar Necc ad seyyḥeɣ aman x min iffuden d tseǧyawin x min yuẓɣen. Necc ad zeǧɛeɣ Arruḥ inu x zzariɛet nnec uřa d lbaraka inu x tarwa nnec. Nitni ad ɣemyen jar arbiɛ, am yiṣefṣafen ɣar tɣezratin n waman. Ijjen ad yini: ‘Necc n SIDI!’ uca ijjen nneɣni ad iřaɣa ixef nnes s yisem n Yaɛqub, u ɛawed ijjen nneɣni ad yari s ufus nnes: ‘Necc n SIDI!’ uca ad ikenna ixef nnes s yisem icennɛen ‘Israil’.’ ”
 
“Ammu i iqqar SIDI, Ajeǧid n Israil, d Amefdi nnes, SIDI n řɛeskarat: ‘Necc d Amezwaru, Necc d Aneggaru, nhřa Necc war iǧi uřa d ijj n AREBBI nneɣni. Man wen izemmaren ad ibarreḥ am Necc? Ejj i-t ad t yini u ad ayi t isscen zeg wass nni di ẓẓuɣ řgens n wecḥař uya. Ejj i-ten ad asen ɛawden timesřayin n tiwecca, min i dd ɣa yasen. War ttnexřiɛem u war tteggʷdem. Ma war d awem t-i-dd-ssiwḍeɣ zeg wakud n zic ɣar imezzuɣen nwem u ma war ḥajiɣ t? Kenniw d řechud inu: Ma aqa din ijj n Arebbi nhřa Necc? War din iǧi uřa d ict n teṣḍart nneɣni, Necc war ssineɣ uřa d ijjen.’ ”
 
“Inni itteggen řexyařat ineqcen ixwan, u řexyařat nni ttexsen nitni war neffɛent deg walu. Nitni s yixef nsen d řechud nsent aqa war ttwiřint u war ssinent walu, ařami ɣa dewřen ttseḍḥan nitni. 10 Man wen itteggen ijj n arebbi u man wen ittkebban řexyař n l’aṣnam am war ɣares bu tizi zzayes? 11 Xzar, marra icricen nsen ad dewřen ttseḍḥan, maɣar ayt n bu-ṣṣenɛet i ixeddmen s ukeccuḍ d weẓru d iwdan waha. Ejj i-ten ad munen, ad kkaren, ad nnxeřɛen, nitni ad dewřen ttseḍḥan jmiɛ.
12 Amziř n wuzzař ɣares imeydi n wemziř, ixeddem ɣar řefḥem itteḥduduqen, ittqarres řexyař s ifḍisen nnes. Ixeddem i-t s uɣiř ijehden. Netta iǧuẓ ařami war ɣares iqqim bu jjhed ɛad. War isess aman ař ɣa yaḥeř aṭṭas. 13 Anejjar iɛebbar tafrewt s ufiřu nnes n řeɛbar, yareccem řexyař ineqcen s ukerraj, u inejjar i-t s řmus uca yareccem i-t s ddewara u igga i-t d ijj n řexyař n bnadem maḥend ad ittwassars deg ict n taddart. 14 Izeddem bnadem ticejjura n tengelt i yixef nnes, ikessi ict n tcejjart n ssidri niɣ n řbeǧuḍ, yarezzu i yixef nnes jar tcejjura n wezɣar. Itteẓẓu ict n tayda uca tmeqqar s wenẓar. 15 Ad tiři tcejjart d řefḥem i bnadem. Ikessi zzayes uca iẓɣařa ixef nnes ɣares. Ɛawed issraqqa timessi, issnenna zzayes aɣrum. Zi tcejjart ittegg bnadem ɛawed ijj n arebbi uca ittbendaq as, ittegg zzayes řexyař ineqcen uca isejjad as. 16 Ijj n wezyen n ukeccuḍ zzayes issecmaḍ i-t s tmessi, ak-d wezyen iqqimen ittett aysum. Icennef aysum uca ittyawan. Iẓɣařa ixef nnes, iqqar: ‘Ah, mammec ḥemmiɣ, necc ttaciɣ ak-d tmessi!’ 17 Zi min iqqimen n ukeccuḍ ittegg ijj n arebbi, ijj n řexyař ineqcen. Isejjad as, ittbendaq zzates, ittẓaǧa ɣares, iqqar: ‘Senjem ayi, minzi cek d arebbi inu!’ ”
 
18 “War ssinen, war ttḥikin, maɣar tiṭṭawin nsen mesḥent umi war ttwiřin walu, uca uřawen nsen war tteftinen. 19 Uřa d ijj ittegg i-tt ɣar wuř nnes uca war din bu tussna uřa d řefhamet ḥima ad inin: ‘Ijj n wezyen zzayes sscemḍeɣ t di tmessi. Ssnenneɣ aɣrum x řefḥem nnes itteḥduduqen u cenfeɣ aysum u cciɣ t. Zi min iqqimen n ukeccuḍ ma ad zzayes ggeɣ jjɛifect n ṣṣanam, ma ad sejdeɣ zzat i ukeccuḍ n tcejjart?’ 20 Netta issecca ixef nnes s iɣɣeḍ, uř nnes ittwaɣarren iɣekkwa i-t. War izemmar ad issenjem řeɛmar nnes, ad yini: ‘Ma xenni war din iǧi řɣecc deg ufus afusi inu?’ ”
 
21 “Ɛqeř x man aya, a Yaɛqub, a cek Israil! Maɣar aqa cek d amsexxar inu, Necc kewwneɣ cek, cek d amsexxar inu, a Israil, war cek ttᵉttuɣ ca. 22 Necc messḥeɣ iɛeddiyen nnec am tayyut uřa d ddnub nnec am useynu. Dweř-dd ɣari, maɣar Necc fekkeɣ cek.”
 
23 “Ɣennjem s řefraḥet, a ijenwan, maɣar SIDI igga i-t. Sřiwřewet, a řaǧaɣ n temmurt, ksim deg iɣuyyan s řefraḥet, a idurar, sřiwřiwem, a cek, azɣar d kuř tacejjart i dayes iǧan! Maɣar SIDI ifekk i Yaɛqub, issɛuǧa Ixef nnes di Israil.”
 
24 “Ammu i iqqar SIDI, Amefdi nnec, Wenni cek iggin zeg uɛeddis n yemmac: ‘Necc d SIDI wenni iggin marra, wenni ittbezzaɛen ajenna, Necc waha, Necc d wenni issarsen tammurt. Man wen tuɣa xenni akidi? 25 Necc d wenni ibeṭṭřen řeɛřamat n ayt n bu-ixarriqen uca ssbuhřiɣ igezzanen, d wenni isswexxaren imiɣisen u yarra tussna nsen d taɣyuři, 26 wenni issmetnen awař n umsexxar nnes u isseqfeř ccwar n ireqqasen nnes, wenni iqqaren i Urcalim: ‘Ad dayem iřin imezdaɣ ɛad!’ uca i kuř ict zi tneddam n Yahuda: ‘Cem ad tᵉttwassbedded ɛawed!’ uca ‘Necc ad ssbeddeɣ řxirbat nnes ɛawed!’, 27 wenni iqqaren i waman yuǧɣen: ‘Aẓɣem, Necc ad ssiẓɣeɣ iɣezran nwem!’, 28 wenni iqqaren i Kurac: ‘Netta d ameksaw inu, netta ad isseqfeř řxaḍar inu, umi ɣa inin i Urcalim: ‘Ad cem ɛedřen!’, u i Zzawect Tameqqrant: ‘Ad am ggen dsas!’ ”
 
 
44:1 Ica. 41:8; 43:5; Irm. 30:10; 46:27 44:3 Ica. 35:7; Yuw. 3:1; Yḥ. 7:38; Řex. 2:18 44:6 Ica. 41:4; 48:12; Asa. 1:8, 17; 22:13 44:8 Aɛwd. 4:35,39; 32:39; 1 Ṣm. 2:2; Ica. 45:21 44:11 Izhd. 97:7; Ica. 1:29; 42:17; 45:16 44:12 Irm. 10:3 44:14 azɣar - niɣ ‘řɣabet’ niɣ ‘tazgant’. 44:19 tacejjart - niɣ ‘addag’ (‘iddagen’). 44:23 azɣar - niɣ ‘řɣabet’ niɣ ‘tazgant’. 44:24 Ayub 9:8; Izhd. 104:2; Ica. 40:22; 42:5; 45:12