3
Asgenfi deg wass n ssebt
Uca yudef-dd Yasuɛ ɛawed ɣar temzida. Tuɣa din ijj n weryaz, afus nnes iqucceḥ. Bdan ḥeṭṭan t, ma ad taɣ ad t issgenfa di ssebt, ḥima zemmaren ad zzayes cetcan. Inna as i weryaz wenni ɣar iǧa afus iqucceḥ: “Bedd di řwesṭ.” Xenni inna asen ɛawed: “Ma iḥeǧeř i bnadem di ssebt, maḥend ad igg řxar niɣ řɣar, ad issenjem ijj n řeɛmar niɣ ad t yareddeǧ?” Maca nitni sqaren. Ixzar ɣar yinni d as dd-innḍen s tefqeḥt zi ssibbet n řeqsaḥet n wuřawen nsen, uca inna i weryaz: “Swiẓẓeḍ afus nnec!” Isswiẓẓeḍ i-t-i-dd, idweř ufus nnes iṣeḥḥ ɛawed. Řexdenni ffɣen Ifarisiyyen ak-d ca zi taddart n Hirudus, uca mcawaren xas, mammec ɣa ggen ad t areddǧen.
 
Yasuɛ isscen ṣṣulṭa nnes x řaryaḥ imengas
Iffeɣ Yasuɛ ak-d imeḥḍaren nnes ɣar řebḥar, uca yarni iḍeffar i-t-dd řɣaci aṭṭas zi Ljalil, zi Yahudiyya, zi Urcalim, zi Idumiya, zeg ujemmaḍ n L’Urdun, zi Ṣur u zi Ṣaydun. Aqa ijj n řɣaci d ameqqran yusa-dd ɣares, minzi nitni sřin marra min igga. Inna i imeḥḍaren nnes maḥend ad awyen ict n tɣarrabut ɣares s ssibbet n řɣaci, ḥima war t ddeḥḥsen. 10 Minzi tuɣa issgenfa din aṭṭas, ařami xas wḍan ḥima ad t awḍen ad t ḥadan. 11 Inni ittwajeyyḥen zi řaryaḥ imengas, wḍan zzates ɣar iḍaren nnes, řami t ẓrin, sɣuyen, nnan: “Aqa Cek d Mmis n AREBBI.” 12 Maca iweṣṣa ten aṭṭas ḥima war xas ssuffuɣen řexbar.
 
Yasuɛ ixḍar tenɛac n rrusul nnes
13 Xas uca yuři ɣar wedrar, iřaɣa-dd ɣares inni ixs, uca usin-dd ɣares. 14 Ifarz zzaysen tenɛac ḥima ad kides iřin u ḥima ad ten issekk maḥend ad barrḥen 15 u maḥend ad ɣarsen tiři ṣṣulṭa x usgenfi n řehřac u x usuffeɣ n ccwaṭen. 16 Cimɛun igga as Buṭrus, isem wanita ixs ad yini ‘aẓru’, 17 d Yaɛqub, mmis n Zabdi, d Yuḥanna, umas n Yaɛqub, isemma aten ‘Buwanirjis’, min ixs ad yini ‘ayt n wajjaj’, 18 uca ifarz ɛawed Andrawus d Filippus d Bar-Tulumawus d Matta d Tuma d Yaɛqub, mmis n Ḥalfa, d Tadday d Cimɛun, wenni umi ttkennan Amɛessab, 19 d Yahuda Isxariyuṭi wenni t i ɣa iɣdaren.
 
Yasuɛ d Bᵉɛalzabub
20 Usin-dd ɣar taddart uca inneyru din ɛawed řɣaci, ařami war ufin tawwart x macca n weɣrum. 21 Umi sřin řaǧ nnes man aya, ffɣen-dd, ḥima ad t ṭṭfen, minzi nnan: “Aqa ibbuhři.” 22 Maca imseřmaden n idlisen inni dd-ihwan zi Urcalim nnan: “Aqa dayes ‘Bᵉɛalzabub’!” uca nnan: “S umeqqran n ccwaṭen issuffuɣ ccwaṭen.” 23 Iřaɣa asen-dd uca issiweř akidsen s imedya: “Mammec izemmar cciṭan ad issuffeɣ cciṭan? 24 Maɣar mařa temsebḍa ict n tgeldit x yixef nnes, war tzemmar tgeldit nni ad tbedd. 25 Mařa temsebḍa ict n taddart x yixef nnes, war tzemmar taddart nni ad tbedd. 26 Mařa ikkar cciṭan ḍidd i yixef nnes, xenni war ittiři d ijjen, uca war izemmar ad ibedd, maca ad yiři man aya d aneggar nnes. 27 War izemmar ḥed ad yadef ɣar taddart n wenni ijehden maḥend ad ikecceḍ řeqcuɛ nnes, mařa war icarf wenni ijehden amezwar. Xenni izemmar ad ikecceḍ taddart nnes. 28 S tidett, Necc ad awem iniɣ belli ad asen ttwaɣfaren i tarwa n bnadem marra ddnub nsen uřa d aceqqef i zi ɣa ceqqfen, 29 maca wenni i ɣa iceqqfen di Arruḥ Iqeddsen war ɣares bu weɣfar qaɛ, maca aqa ittwaḥkem xas s řḥukm ittduman.” 30 Minzi nitni nnan: “Aqa dayes řaryaḥ amengus.”
 
Yemmas d aytmas n Yasuɛ
31 Řexdenni tusa-dd yemmas d aytmas, bedden barra i taddart, ssekken-dd ɣares, řaɣan as-dd maḥend ad ɣarsen dd-yas. 32 Uca řɣaci qqimen nnḍen as-dd, nnan as: “Xzar, yemmac d aytmac aqa aten di barra, arezzun xak.” 33 Yarra-dd xasen, inna: “Man ten i iǧan d yemma u man yen i iǧan d aytma?” 34 Uca umi ixzar ɣar yinni ɣares iqqimen, inna: “Xzar, aqa yemma d aytma, 35 minzi wenni itteggen min ixs AREBBI d netta d uma d učma d yemma.”
 
 
3:1 [Mt. 12:9-14; Lk. 6:6-11] — Mt. 12:9; Lk. 6:6. 3:5 1 Ij. 13:6; Mt. 12:13; Lk. 6:10 3:6 Mt. 12:14; Yḥ. 10:39; 11:53. 3:7 Mt. 4:25; Lk. 6:17. 3:13 [Mt. 10:1-4; Lk. 6:12-16] — Mt. 10:1; Mk. 6:7; Lk. 6:13; 9:1. 3:20 [Mt. 12:22-32; Lk. 11:14-23; 12:10] — Mk. 6:31. 3:22 Mt. 9:34; 12:24; Lk. 11:15; Yḥ. 7:20; 8:48, 52. 3:23 Mt. 12:25. 3:27 Mt. 12:29; Kul. 2:15. 3:28 1 Ṣm. 2:25; Mt. 12:31; Lk. 12:10; 1 Yḥ. 5:16. 3:29 1 Yḥ. 5:16. 3:31 [Mt. 12:46-50; Lk. 8:19-21] — Mt. 12:46; Lk. 8:19. 3:35 Yḥ. 15:14; 2 Kur. 5:16, 17.