19
Awař amezwaru x ufekki n Urcalim
Umi ten isřa ujeǧid Ḥizqiya, icarreg arruḍ nnes, idřa ixef nnes s ict n txancet n wecḍan uca yudef ɣar Taddart n SIDI.    Xenni issekk netta Alyaqim, řemqeddem n tzeddiɣt n ujeǧid, d Cabna, amarir, d imɣaren n ikehhanen deg warruḍ n txuncay n wecḍan ɣar unabi Icaɛya, mmis n Amuṣ. Nitni nnan as: “Ammu i iqqar Ḥizqiya: ‘Ass-a d ijj n wass n řeḥṣaret u n weɛqab u n ubehdeř, maɣar iḥenjiren iwḍen-dd ař arzam n uɛeddis n yemmatsen, maca war din jjehd i twarut. Ad taɣ SIDI, AREBBI nnec, isřa marra awařen n ukumandar n řɛeskar wenni ittwassekken zi sidis nnes, ajeǧid n Accur, ḥima ad istehza zi AREBBI iddaren, u ad taɣ SIDI, AREBBI nnec, ad iɛaqeb awařen i isřa. Sgeɛɛed xenni ict n tẓaǧit di ṭṭweɛ n řbaqi nni i ɣa ittwafen ɛad.’ ”
Ammu iwḍen imsexxaren n ujeǧid Ḥizqiya ɣar Icaɛya. Inna asen Icaɛya: “Ammu i ittxeṣṣa ad tinim i siditwem: ‘Ammu i iqqar SIDI: War teggʷed ca zeg wawařen i tesřid cek, i zi i d ayi ceqqfen imsexxaren n ujeǧid n Accur. Xzar, Necc ad dayes ggeɣ ijj n buḥbeř u netta ad iseř i yijj n řexbar u ad iɛqeb ɣar temmurt nnes u Necc ad t nɣeɣ din di temmurt nnes s ssif.’ ”
 
Xenni iɛqeb-dd ukumandar n řɛeskar uca yufa ajeǧid n Accur ittmenɣa ak-d tendint n Libna, maɣar isřa aqa iqřeɛ iqiḍan nnes iffeɣ zi Laxic. Umi isřa aqa nnan x Tirhaqa, ajeǧid n Kuc: “Xzar, iffeɣ-dd, ḥima akidek immneɣ!”, issekk ɛawed ireqqasen ɣar Ḥizqiya, inna: 10 “Ammu i ɣa tessiwřem ak-d Ḥizqiya, ajeǧid n Yahuda, ad tinim: ‘War ttejji ad cek iɣwa AREBBI nnec wenni x tᵉttecřed am iqqar: Urcalim war tᵉttweṭṭi i ujeǧid n Accur deg ifassen! 11 Xzar, tesřid min ggin ijeǧiden n Accur ak-d marra timmura nneɣnit, tinni tuɣa ad ttwareddǧent. Ma ittɣiř ac ad tᵉttwafekked? 12 Ma fekken ten irebbiten n řegnus inni yareddǧen řejdud inu? Juzan d Ḥaran d Rṣif d ayt n Ɛadan, inni tuɣa izeddɣen di Talassar? 13 Mani iǧa ujeǧid n Ḥamat d ujeǧid n Arfad d ujeǧid n tendint n Sfarwayim uřa d ajeǧid n Hanaɛ d Ɛiwwa?’ ”
 
Taẓaǧit n Ḥizqiya d ufekki n Urcalim
14 Ḥizqiya iksi tibratin zeg ufus n imsexxaren uca iɣra i-tent. Xenni igeɛɛed ɣar Taddart n SIDI uca ibezzeɛ i-tent Ḥizqiya zzat i wudem n SIDI. 15 Uca iẓẓuǧ Ḥizqiya zzat i wudem n SIDI, inna: “A SIDI, AREBBI n Israil, wenni ittɣiman jar ikiruben! Cek, wah Cek weḥḥdek d AREBBI n marra tigeldiwin n ddunect. Cek teggid ijenwan d temmurt. 16 A SIDI, ewc amezzuɣ nnec, seř! A SIDI, arzem tiṭṭawin nnec, xzar! Seř i wawařen n Sanḥarib nni dd-issekk, ḥima ad istehza zi AREBBI iddaren. 17 D tidett, a SIDI, ijeǧiden n Accur qḍan řegnus nni, xarrben temmurt nsen, 18 u nḍaren irebbiten nsen di tmessi, maɣar tuɣa war ǧin d irebbiten, maca d timegga n ufus n yewdan waha, zeg ukeccuḍ d weẓru, uca nitni mḥan ten. 19 Maca řexxu, a SIDI, AREBBI nneɣ, senjem aneɣ zeg ufus nnes, maḥend marra tigeldiwin n ddunect ad ssnen, a SIDI, aqa Cek weḥḥdek d AREBBI.”
 
20 Xenni isekk Icaɛya, mmis n Amuṣ, ijj n ureqqas ɣar Ḥizqiya, inna: “Ammu i iqqar SIDI, AREBBI n Israil: ‘Necc sřiɣ s minzi ɣari teẓẓuǧed x Sanḥarib, ajeǧid n Accur. 21 Wa d awař i xas issiweř SIDI: ‘Taɛzarect, yeǧis n Ṣihyun, tesseḥqar i cek, testehza zzayek, yeǧis n Urcalim thezza azeǧif awarni ac! 22 Wi zi testehzid u wi di tceqqfed? Wi xef tessgeɛɛded tmijja nnec, u mixef tessgeɛɛded s nnfaxet tiṭṭawin nnec? Cek tᵉttɣennaned x Umqeddas n Israil! 23 S uqemmum n imsexxaren nnec testehzid Sidi inu, tennid: S ubarru n ikarruten inu geɛɛdeɣ idurar yuɛřan, iɣezdisen n Lubnan. Necc ad zedmeɣ ticejjura nnes n tengelt yuɛřan uřa d řemxeyyer n ssibri nnes u necc ad dd-adfeɣ ɣar wemcan nnes n wareyyeḥ i iggʷejen aṭṭas, ɣar wezɣar n umarjeɛ nnes n uḍiř iṣebḥen. 24 Necc ɣziɣ anuten, swiɣ aman. S tařeqqa n iḍaren inu ssiẓɣeɣ marra iɣezran n Miṣra. 25 Ma war tesřid aqa aṭṭas zeg wami ggiɣ man aya, uca wciɣ as udem deg wussan n mecḥař uya? Řexxu jjiɣ t ad dd-iffeɣ, aqa cek d wenni i ɣa yarren tineddam ifaryen d řxirbat. 26 Imezdaɣ nsen tuɣa aten arxun, arẓin u seḍḥan. Nitni tuɣa aten am wefsu deg iyyar, am uɣemmuy aziza, am uřum x tzeɣwin, u am imendi icemḍen s usemmiḍ qbeř ma ad iffeɣ. 27 Maca necc ssneɣ aɣimi nnec d uffuɣ nnec d weɛqab nnec d uɣewweɣ nnec xafi. 28 Minzi cek tɣewwɣed xafi u tuffet nnec tiweḍ ɣar imezzuɣen inu, ad ac ssekkeɣ tasennart deg wenzaren nnec u ad ggeɣ sřimet jar iyencicen nnec, u Necc ad cek arreɣ x webrid i di dd-tusid da.’
29 D ta ad ac tiři d řeɛřamet: Deg useggʷas-a ad teccem min ɣa iɣemmyen s yixef nnes u deg useggʷas wiss tnayen min zzayes ɣa iɣemmyen ɛawed, maca deg useggʷas wiss třata ad tzarɛem u ad temjarem, ad teggem imarjaɛen n uḍiř, ad daysen teẓẓum tzayarin uca ad teccem řɣiǧet nnes. 30 Maɣar min innejmen, min iqqimen zi taddart n Yahuda, ad iwwet ɛawed iẓewran ɣar swadday u sennej ad yawi řɣiǧet. 31 Maɣar zi Urcalim ad dd-iffeɣ min iqqimen u zeg wedrar n Ṣihyun ad iffeɣ min innejmen, asam n SIDI n řɛeskarat ijehden ad igg aya.
32 S uya, ammu i iqqar SIDI x ujeǧid n Accur: Netta war dd-ittidef ca di tendint-a u war dayes iccit ca uřa d ict n fřitca, war ɣares-dd iqarreb ca s ict n tseddart n uɛeskari u war xas ttbeqqiḍen ijj n lbaraj i řeḥṣaret. 33 X webrid i x dd ɣa yas, ad dd-iɛqeb. War ittidif ca ɣar tendint-a, iqqar SIDI. 34 Necc ad sseřqiɣ x tendint-a, ḥima ad tt ssnejmeɣ di ṭṭweɛ inu u di ṭṭweɛ n umsexxar inu Dawud.’ ”
 
35 Di ǧiřet nni, imsar, aqa iffeɣ lmalak n SIDI, inɣa mya u-xemsa u-tmenyin-ařef n yeryazen di řmargeḥ n řɛeskar n Accur. Umi i dd kkaren nitni tiwecca nnes, xzar, aqa aten marra idsen d řxecbat. 36 Uca Sanḥarib, ajeǧid n Accur, yarẓa iqiḍan nnes, iruḥ uca iɛqeb ɣar temmurt nnes. Netta iqqim izeddeɣ di Ninwa. 37 Umi isjed ijj n wass di taddart n arebbi nnes Nisrux, imsar, aqa iḥenjiren nnes Adrammilik d Caraṣar nɣin t s ssif. Nitni arewřen ɣar temmurt n Ararat. Mmis Asarḥaddun idweř d ajeǧid deg wemcan nnes.
 
 
19:1 Umi ten isřa - s Tɛibranit ‘Imsar umi isřa ...’ 19:1 [2 Im. 32:20-21; Ica. 37:1-38] 19:2 Ica. 1:1 19:3 Ica. 37:3 19:15 ikiruben - ict n marka n lmalakat. 19:23 S uqemmum - s Tɛibranit ‘s ufus’. amerzi - niɣ ‘ameḍzi’. 19:34 2 Ij. 20:6 19:35 Ica. 37:36 19:37 2 Im. 32:21; Ica. 37:38